MUSEU ABELLÓ
Aquest 17 d'abril vam anar al Museu Abelló, situat a Mollet. El museu es va inaugurar el 27 de març de 1999, on aquest recull algunes col·leccions que Joan Abelló va donar a Mollet.
El museu té un caràcter modernista i disposa de 3 plantes i un soterrani. Les dues plantes van dirigides a dol·leccions permanents, mentre que pla planta baixa s'hi troben exposicions temporals. El soterrani en canvi, està habilitat per fer cursos, conferències i micro-exposicions.
Primer de tot vam començar amb les exposicions temporals, on en total eren quatre. Aquestes quatre obres, han sigut finalistes del concurs biennal d’art conceptual que se celebra a Mollet.
UN RELOJ SIN PÉNDULO ES CÓMO...
En l'obra de l'Oscar Moya hi trobavem un gronxador sense seient i a les pareds imatges de quan l'Oscar era petit.
Quan era petit, en la seva segona residència, hi tenien un gronxador on sempre en les fotografies es repetía. Però aquesta residència va ser venuda i un temps després, l'Oscar tenia melancolía d'aquells temps en aquella residència i mirant les fotografies es va adonar d'aquesta repetició del gronxador. Un dia amb un amic seu van anar-hi i van emportar-se el gronxador, on ningú l'utilitzava i ja estava maltbé.
Un cop tenia el gronxador l'Oscar li va treure el seient, ja que el que volia representar era el sentiment que li transmetia i no l'objecte en sí.
HIBRIS
En l'obra d'en Felipe Garcia Salazar hi trobem una escultura feta per formigó i ferro. En alguns punts de l'escultura per donar-li equilibri es trobem alguns elements ceramics.
En Felipe pensa que el primer invent fet per l’home no era la roda, sinó un pot/bowl. Tots els recipients estan connectats entre si en la seva obra pels ferros. Representen les històries passades, presents i futures (“la història de la vida”).
APPLAUSE
La següent obra está creada per en Pau Mondelo. En aquesta obra el que fa en Pau es agafar un discurs d'en Marcel Duchamp i escoltar el seu speech. Quan escolta aquest speech s'adona que hi ha moments on la gent aplaudeix i fan que es deixi d'escoltar el que en Marcel diu. Això fa veure que la gent no aplaudeix per recolzar o animar, sino el que fan es censurar el que diu. Finalment l'autor ens mostra per escrit tot el discurs d'en Marcel amb les parts que no se l'escolta tachades amb barres.
FER VEURE. LA POTENCIALITAT DEL TERRENY SENSE EXCAVAR
L'última obra que vam veure va ser la guanyadora del concurs i és una obra feta per l'artista Irena Visa, on vam tenir l'oportunitat de conèixer-la en persona i que ens fos de guía per tota l'exposició.
En la seva obra ens mostra tot un projecte sobre les ruïnes d'Empúries, on aquestes ruïnes només hi ha excavat un 20%.
La Irena tenia curiositat així que va fer entrevistes a arqueòlegs per preguntar el motiu pel qual no excabavem més. Un dels motius va ser per falta de diners i l'altre va ser que les peces es conservaven millor sota terra, a més, ja tenien un munt d'exemplars.
Un dia la Irena va parlar amb la jardinera de les ruïnes i aquesta li va dir que l'herba creixia depenent del que hi havia sota terra, l'herba era alta si a sota no hi havia res i era baixa si a sota hi havia alguna cosa. Amb aquesta informació la Irena va fer una audioguia i també va anar amb uns amics a dormir una nit sobre el terreny.
Com a conclusió de tota la seva recerca, va crear un bloc de ciment amb un llibre al seu interior, on només per llegir-lo hi hauries de trencar aquest ciment (fent referència a les ruïnes).
La frase "No es troba el que no es busca" va estar molt present en tot el seu projecte.
Després de l'exposicións temporals la Irene ens va fer una presentació de "L'art Conecptual" on ens ensenyava artistes relacionats a aquest art i que també eren referènts seus per les seves obres.
L'obra que he triat sobre l'art Conceptual és la de On Kawara "I got up", feta l'any 1968 fins l'any 1979 . Aquesta obra està composta per postals amb una mida de 8.3 x 14.0 cm.
Està considerada una de les obres més personals de l'autor. En aquest projecte de l'On Kawara el que fa és enviar una postal cada dia a dos amics seus, on en aquest postal hi escriu l'hora en la que s'ha despertat. Dóna així una certa meditació sobre l'existència, el temps i la relació entre l'art i la vida.
A mi aquesta obra em va agradar molt i em va cridar molt la atenció, em va sorpendre la gran determinació per aixecar-te i enrecordar-te de mirar l'hora i apuntar-la, per després enviar a postal i fer-ho cada dia.
Finalment vam anar al soterrani a veure una micro-exposició sobre el tatuatje que em va agradar molt l'estil tan diferent que tenia aquest artista.
Després vam veure una exposició permanent on es trobaven diverses obres d'Avantguardes. En aquesta exposició vam haver de fer una petita activitat, on van tindre que fer de guies del corrent que ens toqués en petits grups. Al meu grup ens va tocar el Fauvisme i vam haver de buscar una obra amb característiques fauvistes i explicar aquesta obra als companys. Aquesta obra que vam trobar es deia "Venus negra, venus blanca" de Josep Mompou i Dencausse. Va ser una activitat que em va agradar molt, era una forma d'apendre sobre els corrents artístics.
OPINIÓ PERSONAL
L'exposició temporal em va agradar majoritàriament, algunes obres em van agradar més que d'altres. L'obra per exemple de la Irena em va semblar agradar la seva idea de fer tot aquell projecte i com el va realitzar i tot allò que va descubrir i aprendre durant aquest. Per una altra banda, l'obra Hibris d'en Felipe no em va agradar gens, no la vaig entendre molt bé i l'estètica de l'escultura em semblava molt lletja.
La presentació sobre l'art conceptual que ens va fer la Irena em va avorrir molt, després d'estar molta estona de peu i després veure la seva presentació ja estava cansada i em van entrar moltes ganes d'adormir-me. A més, l'art conceptual no es que em cridi molt l'atenció així que la presentació em va semblar molt indiferent, però si que hi havien artistes que estaven bé, com la que he explicat anteriorment.
Després l'exposició sobre el tatuatje com ja he mencionat anteriorment, em va agradar bastant, l'estil del artista em va agradar molt i que hagués gent que es tatués els seus dibuixos em va fer gràcia.
Per últim, la activitat de ser guies em va agradar molt, m'ho vaig passar molt bé presentant i veient les presentaciosn dels meus companys i vaig pensar que era una forma molt divertida d'apendre sobre les diferents corrents.