FESTIVAL PANORÀMIC
EXTIMITAT
El Festival Panoràmic de Granollers hi podem trobar exposicions d'artistes de tot arreu. Es basa principalment en el cinema, en la forografia i altres coses.
Aquest 15 d'octubre vam anar a veure les exposicions: Muertes Chiquitas i Time on quaaludes and red wine. Quan estava veient l'exposició de Time on quaaludes and red wine, en la mateixa sala estava l'exposició de No Surrender i com estava l'autor de l'obra ens va explicar de què anava i em va agradar tant que també faré un apartat on parli d'ella.
MUERTES CHIQUITAS
Primer de tot vam anar a veure l'exposició de "Muertes Chiquitas" (Orgasmes) de Mireia Sallarès. Vam entrar a la sala i vam estar mirant l'exposició fins que ens vam sentar al terra i vam escoltar que ens deia la Mireia. La Mireia ens va estar explicant com va fer aquest projecte, les seves aventures fent-lo i algunes histories seves.
Pluralitats orgàsmiques
Mireia va viatgar a Mèxic per fer aquest projecte de l'orgasme. No era el mateix per aquest projecte a Espanya (lloc que tu coneixes) que ha Mèxic, país on tots son estrangs per tú. També va elegir Mèxic ja que la seva tieta va marxar a Mèxic i li enviava cartes des de allà i era un lloc on volia anar des de que era petita. Aquest projecte va durar quatre anys on viatgava a diferents estats mentre viatgava amb el cartell de neó.
Quan parlava de la gent de Mèxic em vaig sorprendre molt, ja que eren molt diferents a nosaltres, fins hi tot em van semblar persones incríbles i amables. Quan la Mireia va dir que allà la gent no tenia por a la mort em va semblar impactant, ja que jo li tinc molta por.
​
En aquest projecte parla de l'orgasme i fa entrevistes a dones preguntant coses sobre aquest tema. Les dones responen a aquestes preguntes explicant les seves experiències. Hi han histories que parlen sobre violacions, sobre morts, etc. També hi ha gent que diu que mai ha tingut un orgasme.
​
Cada cop que Mireia acabava de fer l'entrevista agafava a la entrevistada i li feia una fotografia en els llocs on els hi havia fet la entrevista. Hi han histories al radera de cada fotografia i eren molt interessants d'escoltar, encara que vam estar molt de temps allà en l'exposició va estar molt guai.
​
M'ha semblat una exposició molt interessant. El primer cop que vaig veure aquesta exposició no em vaig ni parar a veure-la profundament, nomès me la vaig mirar per sobre i em va semblar una mandra aquelles 5 hores de pel·lícula. Però aquest cop que ha vingut la artista i ens ha estat explicant tot, m'ha semblat super entretenit i fins hi tot em van donar ganes de comprar el llibre i veure la pel·lícula.
.jpg)
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Aquesta exposició la fet l'Anna Galí i es trobava dintre d'una sala on hi havia el seu projecte penjat a la paret. Hi podiem veure fotografies i textos. Aquest projecte parla sobre la mort del seu fill, en Tomeu, i podem veure com era la seva vida i com la mostrava a les xarxes socials avans de suicidar-se.
L'Anna Galí va néixer a Girona al 1968 i és fotògrafa. Va tenir una formació Matemàtica però els seus interessos es mouen en la relació entre la fotografia i la identitat/memòria en el context contemporani d’ús massiu d’internet i xarxes socials
En Tomeu es va suicidar per una sobredosi, ningú sap si va ser intencionat o no.
Les xarxes van ser per ell un lloc per mostrar la seva vida privada que amagava, també va escriure les seves preocupacions, anehls i coses que feia en el seu dia a dia en un diari.
Ens explica amb això com els adolecents poden tenir diferents identitats depenent la gent, familiars, amics, desconeguts, ...
L'Anna amb aquest projecte volia projectar com la seva reconciliació amb ell i també mostrar i donar-li veu al seu fill i mostrar la seva historia, on segurament hi han molts adolescents es puguin sentir reflectits amb ell.
​
Les xarxes socials són un lloc on poder amargar-nos i mostrar lo més intim de nosaltres. Hi tenim a molta gent per internet que desconeixem i com tots son desconeguts perquè no mostar la nostra vida si no els coneixem de res? Fins hi tot pot haver-hi gent que ens arribi a escoltar i ajudar i això pot arribar a ser una gran ajuda.
​
Quan vaig estar a l'exposició veient les fotografies i els textos que hi havia em vaig posar trista i em vaig impactar molt. Sobretot em va impactar i posar trista un text que era un correu electrònic que va escriure en Tomeu. En ell, en Tomeu li deia a una amiga seva que fes un contracte amb ell sobre un suicidi, on l'ajudaria i no li explicaria a ningú el que ell volia fer.
L'Anna Galí va venir també i ens va estar explicant i responent les nostres preguntes sobre la seva exposició, va ser molt amable i calmada. Em va semblar una dona molt forta de sentiments, parlar del seu fill ha de ser molt dur. Ens va dir que en Tomeu era un noi molt llest i sempre intentava no mostar aquella vida amagada que tenia als seus pares. Els seus pares havien trobat algunes pistes però sempre posava bones excuses.
El video i l'exposició em van agradar molt, tots dos em van fer pensar sobre la meva vida i també vaig intentar sentir com el seu fill es sentia.
NO SURRENDER
Aquesta exposició està feta per Jean-Matthieu Gosselin. Parla sobre els seus últims 7 anys de vida on la fotografia va ser de gran ajuda per poder recordar moments de tota la seva vida que ja no recorda.
Jean-Matthieu Gosselin va néixer a França al 1960. Va estudiar Museologia a l’Escola del Louvre i va treballar d'un munt de coses. Tot estava bé en la seva vida fins que va sufrir un ictus que li va fer perdre la memòria. Quan va despertar estava sorprès ja que hi havia una senyora que el tractava cariñosament i ell no sabia qui era, era la seva dona. Jean-Mattgieu Gosselin nomès recordava els seus 5 primers anys de vida.
​
En aquest projecte ens mostra la ajuda que la fotografia li ha donat durant el seu temps de rehabilitació. En aquest temos de rehabilitació va tenir que tornar a aprendre a escriure, a apendre a fer càlucs matemàtics, etc. En l'exposició hi podiem veure aquests fulls que va utilitzar per apendre.
​
Ens mostra com va redescobrir una nova manera de viure l’art a partir de terrenys nous per descobrir estratègies per viure en un món hostil per algú amb un cervell danyat com ell.
​
Estava el mateix autor de l'exposició allà on ens va explicar tot, ja que si miraves l'exposició no podies entendre ben bé el que volia dir tot.
Em va sorpendre molt i em vaig fer un munt de preguntes que van fer que m'encantes aquesta exposició. Encara segueix tenint dona?, què pensarà al despertar i donar-se compte de què ha perdut tota la memòria i ara té menys temps de vida?, cóm es va sentir quan li van dir que tenia fills?, ...
Sempre m'ha agradat i em sembla molt interessant el tema de la memòria, d'aquella gent que perd la memòria, perquè hi ha gent que olvida les coses per sempre i hi ha gent que recupera la memòria?
