CAIXAFORUM
El dia 18 de desembre de 2020 vam anar d'excursió al CaixaForum de Barcelona, on vam poder veure dues exposicions. Una de les exposicions s'anomenava "Vampirs. L'evolució del mite", primera exposició que vam veure, i l'altre "So Lazy. Elogi del malbaratament".
El Caixa Fòrum és una casa cultural que va ser inaugurada l'any 2002 a Barcelona, Montjuïc. Aquest edifici abans era la fàbrica Casaramona, d'estil modernista, que va obrir les portes l'any 1913 i les va tancar l'any 1919. L'any 1963 "La Caixa" va adquirir l'edifici i van començar a fer-li reformes perquè finalment, l'any 2002, fossi el que és ara, el CaixaForum. L'any 1976 el CaixaForum va ser declarat com a monument històric artístic d'interès nacional. El CaixaForum presenta un munt d'exposicions on les van canviant contínuament.
VAMPIRS. L'EVOLUCIÓ DEL MITE
En aquesta exposició ens mostra com durant molts anys, les indústries cinematogràfiques han utilitzat el mite dels vampirs en les seves produccions. Una de les pel·lícules més importants és Nosferatu (1922) de F. W. Murnau, on va agafar i adaptar la novel·la de Dràcula, de Bram Stoker i mostra molt bé aquesta relació entre el cinema i el mite dels vampirs. Gràcies a això el cinema i el vampirisme han estat vinculats i han estat mostrant en moltes altes pel·lícules.
L'exposició ens mostra així, com el vampirisme ha estat relacionat en molts aspectes artístics, com en el cinema, art, obres literàries, etc, fins hi tot amb la política.
Las resultas
Estampa número 72 de la sèrie "Desastres de ls guerra".
1810-1820
Aiguafort sobre paper.
Francisco Goya.
Com podem veure al dibuix s'hi troben un eixam del qual semblen ratpenats/vampirs sobre una persona estirada a terra, on sembla que els ratpenats se l'estan menjant, així que potser aquesta persona es troba morta. Trobem que un dels ratpenats predomina més que els altres, que és el que es troba més al davant i està menjant-se el pit de la persona. Aquest estil de dibuix dóna un aspecte més terrorífic a l'obra, on sembla tot fosc i espantós, on a la vegada també li dóna elegància.
Em va cridar molt l'atenció de l'obra per la seva tècnica i per l'estil de dibuix. M'agrada com dóna terror a la imatge sense tenir cap color, però et crida molt a la vegada perquè te la quedis mirant molt de temps, mirant els detalls de l'obra i mirant l'escena que està passant.
Self-Portrait as a Vampire
Autoretrat de Claire Tabouret (1981).
2019
Pintura sobre fusta.
​
En aquest autoretrat de Claire Tabouret podem veure com ella mateixa s'ha pintat com si fos una vampira.
Aquesta persona sembla que ens està mirant i es troba de tres quarts. Té cabell llarg de color castany amb serrell. Porta pel que sembla una samarreta de color blau o d'un color blanc fred. Sembla que la noia estigui preocupada per l'expressió que fa amb la cara, està seria i els ulls semblen que ens mirin amb tristesa. Podem pensar que està trista perquè acaba de matar algú o mossegar algú, ja que té tota la boca plena de sang.
La tècnica que ha utilitzat la Claire per fer aquesta pintura és interessant, utilitza taques de diferents colors on també els difumina una mica. Podem veure un gran exemple a la roba, on son pinzellades en moltes direccions on ens fa entendre que porta una camiseta.
Aquesta pintura em va cridar molt l'atenció, ja que al veure-la em va recordar a una noia asiàtica perquè sembla que tingui els ulls esquinçats com els asiàtics.
SO LAZY. ELOGI DEL MALBARATAMENT
En aquesta segona exposició se'ns planteja com l'economia no es basa només en la producció i el consum sinó amb la despesa com a malbaratament. Se'ns posa la mandra com un valor, ja que el malbaratament és una cosa necessària. Ens mostren així un munt d'obres que ens mostren una ficció que anhela malgastar temps, en comptes d'aprofitar aquell temps d'una manera productiva i destruir la riquesa abans que acumular-la.
147.710 [ Blank Sundays ]
Alberto Gil Casedas
Prueba de Leucofobia: 40 h en blanco
2016.
Llapis blanc sobre paper d'embalar blanc, restes de llapis, pots de vidre i peanya.
7 m x 2 m aprox.
Aquesta obra només en veure-la no l'entens, això es que em va passar a mi, en veure-la de lluny no entens per què hi ha papers en blanc a la paret. Un cop t'apropes ho entens tot.
L'Albert en aquesta obra ens mostra molts traços en ordre tots al costat de l'altre. Cada diumenge es posava a fer ratlletes petites en aquest paper fins que es cansava. Va estar 40 hores fent traços petits en aquests papers, donant entès que va perdre 40 hores per fer aquesta obra que en si no ens ensenya res d'interessant.
Un cop vaig entendre l'obra em va agradar molt, era interessant com en apropar-te podies veure les petites ratlletes que de lluny no podies veure, a més, que pensar que va perdre 40 hores de la seva vida fent això em va fer gràcia l'obra i em va agradar molt més.
OPINIÓ
Per ser sincera, l'exposició que més em va agradar va ser la dels vampirs. L'exposició de So Lazy em va avorrir molt, però crec que va ser perquè ja estava cansada i era l'última exposició per veure.
La dels vampirs era molt interessant i a més les pintures, els cartells, etc, em van agradar molt, em va semblar molt interessant tot sobre l'exposició encara que els vampirs no és que sigui una cosa que m'agradi molt. A més que hi havia un lloc de l'exposició que em va fer gràcia on hi havia un mirall on no et podies veure reflectit i em va semblar molt curiós.
Recomano molt l'exposició dels vampirs i molt més si és una cosa que t'interessa molt, la de So Lady també va estar bé, però és una mica més curta i no em va semblar tan divertida com l'altre.