top of page

BLOW UP

El passat 23 d'octubre vam anar al Cinema Edison a Granollers per poder veure la pel·lícula de Blow Up. Una pel·lícula dirigida per Michelangelo Antonioni, la qual va guanyar el premi Palma d'Or.

FITXA TÈCNICA

Títol: Blow Up

Dircetor: Michelangelo Antonioni.

Productor: Carlo Ponti.

Guió: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra i Edward Bond.

Música: Herbie Hancock.

Productora: Metro-Goldwyn-Mayer.

​

Estrena: 1966.

Durada: 112 minuts.

Pressupost: 1.800.000 $

Idioma original: anglès.

Gènere: Drama.

Lloc de narració: Londres.

Nominacions: Oscar a la millor direcció i Oscar al millor guió original.

Blow-Up_DVD2.jpg

ACTORS I PERSONATGES

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula transcorre a Londres als anys 1960 on ens parla d'un dia de la vida del personatge principal, en Thomas, un fotògraf. Un matí en Thomas va a un parc a fer fotos i allà es troba a una parella, on comença a fer-lis fotografies des de lluny. En un moment la dona, la Jane, s'adona de la presència del fotògraf i va a parlar amb ell enfadada i molesta. La Jane li reclama les fotografies molt amoïnada, però en Thomas es nega. Aquella mateixa tarda la Jane va a casa d'en Thomas i li reclama les fotografies i en Thomas li dóna una pel·lícula falsa. En Thomas comença a mirar-se les fotografies del parc i s'en adona que ha fet testimoni d'un homicidi. A la nit va al parc i descobreix el cadàver de les fotografies. Un cop torna a casa s'en adona que tot el seu taller és buit, tot el que tenia ha estat robat. En Thomas devastat, el matí de l'endemà torna al parc i el cos ja no està.

RECURSOS VISUALS

Els plans d'aquesta pel·lícula estan molt ben agafats. Ens mostren diferents plans amb diferents perspectives i això ens ajuda molt a entendre l'obra i visualitzar molt l'escena. El moviment també ajudava molt, seguia molt els moviments del personatge principal o d'altres coses. També alguns cops es quedava quieta. El nostre protagonista, en Thomas es notava que al principi tractava a les dones com ell volia i era molt juganer, però ja quan està devastat pel treball se'l nota més calmat i més trist. La Jane per exemple també ens mostra expressions al principi de nerviositat i d'estar ansiosa, ja que ella volia les fotografies, ja que ella era participi de l'homicidi, un cop ja té les fotografies (falses) se'n va amb pressa i amb una mica més de calma. Sobre l'escenografia podem dir que no hi ha moltes, per exemple està el seu taller (la planta de dalt de casa), la planta de baix on sembla que té un set per fer fotos i el seu despatx. Després també està la casa on hi havia un pintor i quadres, el parc, la tenda d'antiguitats i la pista de tenis on es troba amb els mims. Per mi, totes escenografies són les més importants, ja que són les que hi ha hagut més accions en elles. Podem veure colors molt apagats, i també per l'antiguitat de la pel·lícula. Els colors més vius que he visualitzat són els colors verds del parc o els colors del vestuari de les persones, on vestien roba de l'època.

1-2.jpg
35-milimetro-blow-up-antonioni-3.jpg
david-hemmings-gillian-hills-jane-birkin
tyhgh.png

OPINIÓ PERSONAL

Durant la pel·lícula vaig estar a punt d'adormir-me i no parava de pensar quant s'acabaria, ja que m'estava avorrint molt i la pel·lícula no em semblava gens entretinguda. Un cop la pel·lícula acabada em va agradar més, no perquè ja s'hagués acabat, sinó pel fet de pensar "Quin final és aquest?".
Ja quan vam sortir del cinema, vaig començar a fer recerca del significat de la pel·lícula i el seu argument i va ser en aquell moment, on vaig poder entendre una mica més tota la pel·lícula. És veritat i confirmo que el final no em va agradar gens, però sí que em va agradar fer recerca del significat. Va ser interessant trobar que la pel·lícula podia tenir diferents significants i els vaig llegir-los tots. També se'm va fer interessant pensar que tot era una il·lusió d'en Thomas o que la Jane era una deessa que venia a castigar-lo per com tractava a les dones.

Paula Sánchez Llanes. 2n Batx. Artístic Plàstic

Created with Wix.com

bottom of page