VIC
ACVIC - ISAKI LACUESTA
Isaki Lacuesta va néixer a Girona l’any 1975. És director de cinema, guionista, artista visual i creador transversal. Dins de la seva trajectòria ha treballat el documental, el cinema de ficció, les videoinstal·lacions i els espectacles pluridisciplinaris.
L'exposició que vam anar a veure estava situada a l’ACVIC. El títol de l’exposició era “Trilogia de la realitat oculta”. En aquesta sala d’exposició havia tres de les seves obres. “L’acusat”, “Jo sóc allò prohibit” i “El rito”
L'ACUSAT
En aquesta exposició hi havia quatre pantalles, unes davant de les altres, formant un quadrat. Havies d'estar al mig i anaves veient els videos de les pantalles alhora. Havia moments en que les imatges es solapaven, això creava una immersió per part de l’espectador i et feia sentir dins dels videos. Hi havia moments on els videos de les pantalles estaven conectats d'alguna manera, alguns cops era el mateix lloc però desde prespectives diferents, alguns altres hi passava un cavall per una pantalla i passava a un altre, etc. En aquesta obra no sabies a on mirar, passaven tantes coses alhora que sempre et perdies alguna cosa en alguna altra pantalla.
EL RITO
El rito és la segona obra que vam veure a l’exposició. El rito és un curtmetratge d’uns 7 minuts on es graba un escorxador de solsona i el sacrifici animal que fan els musulmans. En el video espot veure les dues maneres en la que es sacrifiquen als animals. El primer d’ells consisteix en deixar a les vaques petrificades amb electrocucions, més tard les pengen d’una pota i les degollen. En el segon cas les agafen amb una màquina, les giren panxa amunt i, mirant direcció a la Meca, les degollen.
JO SÓC ALLÒ PROHIBIT
Per últim vam veure l'última obra, "Jo sóc allò prohibit" i vam fer una mena de debat. Tot anava relacionat amb la censura. L’obra consistia en un cub de vidre reflexant on no podies veure l’interior. En l’interior havia una cambra fosca, on quan accedies es veien imatges que es distrorssionaven quan entraves. Aquestes imatges havia des de pornografia heterosexual, on la dona es tractava com un objecte i apareixia textualment que les dones només eren per tenir sexe, degollaments, persones parlant, temes polítics, etc. En el debat que vam dur a terme la guia ens va oferir a cadascú un paper. En el seu interior havia frases, imatges, obres, etc. Totes tenien relació amb la censura i aspectes dels quals vam poder debatir i tenir una conversa.
OPINIÓ PERSONAL
Pels tres projectes que he vist del Isaki m'han agradat molt, són molt originals i aprens molt i et fan pensar molt. T'ensenya coses que poques persones volen veure i també n'aprens de coses que ningú ha volgut explicar, sobretot en les obres de Jo soc allò prohibit i la de el rito, vem van semblar molt interessants.
L’ATLÀNTIDA
L’Atlàntida és un edifici que es va crear per la necessitat de tenir un teatre auditori, ja que Vic portava molt de temps sense un. L’antic auditori va haver de tancar per un problema que afectava a l’estructura. Llavors es va decidir fer un concurs on es van presentar diferents propostes d'edifici on el guanyador va ser Josep Llinàs.
Les úniques condicions que li van dir va ser el tamany del terreny i que havia d’incorporar una escola de música i un auditori dins de la parcel·la. L’arquitecte va decidir fer una mena de complex o mini ciutat. Si el veiem des de sobre té una forma similar a un cargol i al centre trobem les taquilles, o com ells l’anomenen la plaça major. La teulada esta feta tota d’una però va jugant amb els plans i les inclinacions per donar volums. A la zona esquerra trobem el teatre i l’auditori i a la dreta l’escola de música. El material que s’ha utilitzat per donar el color daurat és una barreja de coure amb un altre element (fa que sigui un material canviant i vagi variant el seu aspecte). La part més alta de l’edifici fa uns 30 metres d’alçada.
​
Vam passejar-nos tot l'edifici amb la guïa que ens anava explicant curiositats i coses de les sales que anavem veient. Vam veure priemr de tot una sala que feia de funció de teatre on aquesta, depenent del que el celebrava, es podien moure les grades i fins hi tot amagar-les. Aquesta també hi tenia un escenari de tres plantes que s'elevaven.
Més endevant vam anar al escenari de l'auditori. Aquest tenia un escenari molt molt gran. A continuació vam accedir als camerins que estaven a un pis més a dalt.
Més tard vam pujar a unes sales que eren per assejar on hi havien algunes cadires i pianos.
Per últim vam anar a la graderia de l'auditori. El sostre de sobre les grades tenia fet amb pa d’or un relleu de les muntanyes. En la zona més llunyana a l’escenari es troben els tècnics, una sala d’actes i també una petita on hi ha un focus que s’encarrega d’encerclar a la persona de l’escenari.
